Realitats asimètriques

Sempre m'ha fascinat la asimetria que moltes vegades viu el nostre interior respecte a la situació que ens envolta. Podem ser testimonis d'una guerra, d'una crisis, d'un món que s'esfonsa, i alhora tenir una pau interior que ens fa ignorar totes les misèries del món de les imatges. D'altra banda també podem viure en una ciutat pròspera, estar al Camp Nou mentre en Messi tanca el set contra el Madrid per 6-1, escoltar en directe Thunder road mentre en Bruce aixeca el punt enlaire... i sentir-te desgraciat al comparar l'alegria que t'envolta amb les teves misèries humanes.

Un exemple brillant del ritme diferent d'aquestes dues realitats el trobem en una frase escrita per Kafka als seus diaris, una frase que tant fascina a Enrique Vila-Matas, aquell escriptor que un post anterior vaig dir que em treia de l'apatia literària.

"2 de agosto. Alemania ha declarado la guerra a Rusia. - Tarde, escuela de natación"

Concís i brillant. Sense saber de qui és, podries endivinar que l'artífex és Franz Kafka.