L'obrecartes

Avui m'han regalat un obrecartes elegant i afilat procedent de Venècia. De seguida m'he imaginat Juli Cèsar assegut a la seva taula de treball repassant l'estratègia per dominar l'exèrcit de Pompeu mentre li clavava per l'esquena l'obrecartes i m'erigia en nou Cèsar. Un cop veia a Juli caigut ofegat per la seva pròpia sang, he agafat l'obrecartes i he obert una carta de La Caixa que m'informava d'una situació de descobert que em pensava que estava resolta. He amagat l'obrecartes i he obert el Rioja que vaig tancar quan em va deixar la meva tercera dona. En els temps que corren un s'ha de castigar a si mateix per poder desfogar-se dels seus problemes. Definitivament, m'he equivocat d'època. Sóc una reencarnació derrotada de Brutus.

Comentaris

Eduard López ha dit…
realment genial "brutus"
Joan ha dit…
jo potser et situaria més a la cova on està excavant l'erudit Eudald (teòleg, filòsof i de hobbie arqueòleg), rodejat de carns, pernils i ossos!
Frank Bayer ha dit…
Gràcies trempats!!! Eduard, de moment el nivell del teu blog és altíssim!!! A veure si a la llarga hi arribo... Joan, ets l'amo i t'agrada!!!
maite ha dit…
frank!!!el text està guai però em preokupa més el decobert de La Caixa, dijous t' ho miro..jeje!!!
petonet
Frank Bayer ha dit…
Més que res perquè els meus descoberts t'afecten una mica a tu...
Joan ha dit…
La frase del dia: "els meus descoberts afecten a la Maite".
Jajjajaja! Visca la lliure interpretació!
Frank Bayer ha dit…
Joan, definitivament estàs més malalt que jo...jeje!!!! Ets el rei!!!
MaNeL ha dit…
Tots sous uns malalts!

Entrades populars