El rostre ocult de la mar
Les aglomeracions buscant moments de pau enmig de la multitud, tàpers revinclats per la calor, truites amb regust de plàstic passat, sombrilles tortes donant ombres minses per dones grasses suant la cansalada, el filet, el polpís i una part de l'esternon... Corredisses infantils regalant sorra als optimistes que intenten llegir un llibre de Paul Auster amb ulleres de sol, diaris esportius emplenant portades amb mentides piadoses que ajuden al personal a no perdre la il.lusió amb el seu equip preferit, cremes olioses refregades asensualment per sobre de la pell... Segurament quan Serrat parlava de nací en el Mediterráneo no pensava en aquest parc temàtic diari on sembla que la platja ja dóna una justificació per poder explicar als companys de feina que has aprofitat les vacances. Ell deuria parlar d'aquestes platges nocturnes que a la nit abracen les ànimes solitàries que necessiten un mirall per veure's a si mateixes i entendre que el mar és l'espai perfecte per reconciliar-se amb un mateix, el temple pagà on la persona pot parar les broques del rellotge i llençar-les a l'aire perquè es clavin sobre les nostres misèries i ens descarreguin dels nostres traumes.
Comentaris
Sempre he preferit la piscina, i en el seu defecte, les gorgues i rescloses dels nostres disminuits rius.
Aquest any he trobat la formula perfecte: una piscineta de 3 m de diàmetre al jardí de casa per posar la cansalada en remull fàcilment i tant temps com vull, sense cues, ni sorres molestes ni tonteries.
Crec que hauriem de declarar totes les platges del litoral català com a zona d'interès natural i no deixar-hi entrar a ningú. Pels guiris ja farem platges artificials plenes de bars i pubs bruts i cars.
Cites a Serrat i el seu Mediterraneo. Si Serrat hagués nascut a Lloret o a Castelldefels, t'asseguro que no hagués composat Mediterraneo. Per sort, va neixre al Poble Sec.