Espero que hagis deixat de ser un pringat

Camines amb pas lent perquè el sol et va rostint el ritme. Acabes de dinar i portes la migdiada enganxada als ulls que et delata. Em passes pel costat i no em saludes perquè no em reconeixes, han passat deu anys, m'he apersonat (sinònim generós d'engreixat), tinc una barba un xic més generosa i porto ulleres. Tu segueixes igual, segurament perquè el canvi físic dels vint cap als trenta pot ser més relatiu i per tant menys notori. Em vares dir que tu a la vida aspiraves tenir un sou per anar tirant, per fer les teves festes el cap de setmana, i per anar canviant de dones sense haver-lis de dir que l'estimaves abans d'anar cap al llit. Jo en tenia setze, era l'estiu de 1r de batxillerat i el món real em quedava molt lluny. Tu en tenies vint-i-sis. Avui ens hem tornat a creuar i t'he pogut observar durant una bona estona, tens el mateix caminar d'haver d'arrossegar la vida a contracor, segueixes tumbant els braços cap avall com un simi, mires endavant per por de girar el rostre i veure que hi ha vida al teu voltant. Potser has canviat amic informàtic, però l'aparença segueix sent la mateixa i ja han passat deu anys. Esperem, com va dir un paio molt lleig incapaç de menjar-se un rosco, que les aparences enganyin i hagis deixat de ser el pringat que un dia vaig conèixer.

Comentaris

Joan ha dit…
Je, je, no sé qui és més pringat... encara no m'has convidat a esmorzar, o sigui que si et trobo pel carrer faré veure que no et conec.
Frank Bayer ha dit…
jejeje!! Agafa el dia que tu vulguis d'aquest juliol!!
Kasal ha dit…
Hi ha gent que intenta no canviar. En lloc d'adaptar el ritme vital a l'edat i les circumstàncies, adapten la vida a una idea preconcebuda de valors o realitats. Jo tinc amics de 35 que articulen els seus dies pensant en quines festes faran, quins sopars, quines nenes es passaran per la pedra i quina nova roba es compraran per fer tot això.
Quan et veuen amb els nens, atrafegat, tornant de comprar o anant al parc a jugar, et miren amb cara de pena i et diuen "que dur és ser pare, quan fa que no surts de juerga?" I jo penso "que trist fugir endavant d'aquesta manera".
Per sort, el temps ho posa tot al seu lloc i ben aviat, quan no els deixin entrar a les discos per carrosses, quan la roba de marca no els entri i quan les nenes els ignorin (excepte si hi ha diners entremig), llavors es lamentaran i lloaran el nostre estil de vida conservador i familiar.
Que els bombin!
Salut!
Frank Bayer ha dit…
Joan, m'ha encantat això de fugir endavant!!! Però sobretot, m'ha encantat aquest estil directe dels teus comentaris, els trobava a faltar!!

Entrades populars