London calling

No és el millor concert de la carrera del Bruce, de fet, segurament no és el millor directe de la gira del Working on a dream, i podríem dir amb la boca petita que el públic londinenc no és l'adequat per fer d'actor secundari en un concert de rock. Tot i això, el London calling: Live in Hyde Park és una mostra de vitalitat, de força, d'esperit, quan el físic no acompanya del tot perquè un cop entrada la seixentena ja no pots fer les mateixes exhibicions de força física que vint anys enrera.

El DVD té dos parts ben clares, una pel gran públic que podrà veure peces clàssiques com Badlans, Born to run, The Rising, Radio Nowhere... Però en un concert del Bruce sempre hi ha un espai pel fan incondicional, sempre hi ha lloc per un grapat de cançons més desconegudes de la seva carrera que apareixen dins el guió sense permís. En aquest cas trobem l'inmensa Johnny 99 amb versió elèctrica, Seeds i tres interpretacions magistrals de cançons que no són seves, London calling, Trapped i Good loving. Ja només per això, per veure la E Street Band treient tota la energia en aquestes cançons més desconegudes pel gran públic que s'acosta en un concert del Bruce, ja val la pena disfrutar d'un DVD que mai arribarà a l'altura del Live in Barcelona.