Aute torna a picar la porta

Les cançons són cícliques, arriben per marcar una vivència i marxen amb la seguretat del que sap que tard o d'hora tornarà amb la disfressa traïdora de la nostàlgia que t'ajuda a pensar que todo tiempo pasado fue mejor. Aquests dies de pluges, aigüats i treballs nous de grups que eren de culte i s'han convertit en artefactes per ajudar a anar d'alternatius a un cert sector de la població que generalment, malparlen de la cultura alternativa (M.C.A facebook dixit), m'he topat de nassos de nou amb Luis Eduardo Aute i aquellos caminos que conduce a Roma, concretament, Sin tu latido, la cançó total que justifica pedalades extremes d'un tipus d'artista que moltes vegades confon ser polifacètic amb voler tocar moltes tecles i no acabar d'arribar enlloc.
Quan comença el hay algunos que dicen que todos los caminos conducen a Roma, només és comparable amb el tan terrible es el odio que no te atreves ni a mostrarme tu desprecio, pero no me hagas caso, lo que me pasa es que este mundo no lo entiendo, més que res perquè l'inici obre camí a l'èpica, a la sensació d'estar davant d'un himne nocturn cantat a altes hores de la matinada quan la línia entre sobrietat i ebrietat es confon sense saber molt clar on comença una i on acaba l'altra, donant una vaga sensació d'eternitat a unes vides que es saben finites. Suposo que per això, cada cop que aquesta cançó acaba el seu viatge cíclic i pica la porta, la torno a escoltar fins el desgast, sobretot perquè m'acabo adonant que Aute ajuda a escurçar la distància entre el triangle deformat que separa Girona-Barcelona-Pisa.

Comentaris

Un servidor ha dit…
frank, has sabut posar paraules a la sensació de tornar de festa i sentir-te melancòlic, èpic o les dues coses a la vegada. Moment perfecte per escoltar un grup molt "indie" que es diuen Manel i que ara es porta molt. No sé si et sonen... ;)
Frank Bayer ha dit…
I tant que em sonen! La cançó ideal el Pla Quinquennal!!
Un servidor ha dit…
D'acord, no m'ha sortit bé la broma.
Fa anys que escolto els manel i sé que els coneixes de sobres, però era per contribuir a l'emprenyada virtual d'en MCA i en canvi he quedat precisament com un d'aquests que malparlen de la cultura alternativa...
En resum, ni cas.
Frank Bayer ha dit…
Joan, si que l'he entés, i tant!! De fet m'ha fet gràcia, el que passa és que estava contestant mentre el nen plorava demanat un biberó i l'he escrit ràpid i sense pensar!! De fet, la ironia amb la que ho has escrit està molt a la línia del teu blog, fet que em diverteix!! Quantes vegades he escrit "fet"?

Entrades populars