Hi torno per necessitat

Hi torno per necessitat. La necessitat no cal explicar-la perquè fa certa mandra, però va relacionada amb la posessió d'una excedència involuntària de temps provocada per un virus. En fi, en certa manera no deixa de ser una manera d'arracerar-me als admirats tubercolosos que varen acabar formant la generació poètica de l'Escola de Barcelona. Quan durarà aquesta etapa del blog? Doncs no ho sé, potser quan torni la normalitat plegaré una altra vegada i seguiré cantant allò del sol solet mentre en MIC es toca el melic, i el Barça, sorpresa, guanya de nou al Bernábeu, potser la faré seguir per poder parlar de la compatibilitat de ser tant lleig com Cristóbal Montoro, i a la vegada, tenir un ministeri tant important com el d'Hisenda, o fer uns capítols dedicats a Jacques Philippe i la seva Libertad interior que segurament, em va preparar per estar una época convivint amb virus sense que la meva hiperactivitat mental es vegi gaire afectada. No ho sé. El que si sé, és que ahir, abans del partit de Copa, vaig escriure l'article que sortirà dimarts que ve al 9 esportiu i vaig escriure'l contant que el resultat final seria 1 a 2. En fi, quan perds capacitats físiques suposo que la intuïció té ganes de fer-se veure. També aprofitaré per anar penjant algun dels articles que han anat sortint aquests últims mesos al 9 esportiu per allò de l'orgull personal i ensenyar a tothom el tamany de l'ego. Gràcies pastanaguils!

Comentaris

txeiks ha dit…
Celebro el teu retorn, Frank, encara que no puc celebrar-ne la causa! Un plaer tornar a llegir els teus posts.
Els teus dots endevinatius són una prova més que God is on my side!
Amunt i crits!
Frank Bayer ha dit…
Txema!!! God is on my side!! I tant, no ho dubtis, tinc la flor al cul!! Som uns privilegiats collons!!

Entrades populars