Salvador Sostres

Entenc que tothom s'ha de guanyar la vida com pot, i a falta de ranas buenas son enanas, i fins i tot puc arribar a entendre que si no et dóna per comprar-te pomes acabis fent cantonades aixecant la cuixa peluda als més viciosos de la ciutat per intentar treure't un sobresou. Aquest és el cas d'en Salvador Sostres, que deixant de banda un episodi fastigós d'una telivisió local que gràcies a Déu per ell, no va ser gaire extés a la xarxa, ara es dedica a carregar contra el que tenim a vegades sense faltar la veritat, però sabent que fotent canya a casa seva tindrà repercussió a certs sectors d'Espanya que estan esperant amb dèlit la diarrea mental d'algun català preparat per destrossar allò que tenim.

Primer va ser amb un article dur contra la mediocritat de Manel, després amb un article al seu blog contra la tertúlia dels Matins, i ara, amb una desbarrada contra la premsa esportiva catalana. A les tres crítiques té la seva part de raó, a totes tres, sens dubte. El problema és el to, aquestes ganes d'escandalitzar al públic no sé si per tenir més ressó o per mostrar que és el que la té més grossa del barri, o fer com el director de cinema espanyol que ensenya vuitanta tetes a les seves pel.lícules sense saber que estem extasiat de pits. No ho entenc si així ven més a altres costats, però fent la crítica destructiva, lúdico insultant, i caiguent fins a la sacietat al límit del respecte, s'acabava desacridant a si mateix i acaba essent el bufó de la cort que a tothom li fotia gràcia el primer dia però ara ningú li fot cas perquè el veuen una trista caricatura de si mateix. Sap greu perquè deixa anar petites reflexions que obren els ulls, però te'ls acaba tancant per aquestes ganes de treure la bilis i mostrar que és molt ben parit, i així, no deixa de ser res més que un maleducat. Planteja-t'ho noi, el personatge se't menja.