L'ordre ve de l'atzar?

Arribar a Déu a través del cosmos. Newton deia que ell no havia descobert la gravetat, tant sols havia aconseguit donar a còneixer unes lleis sortides d'una ment matemàtica perfecte, Einstein defugint totalment de consideracions teològiques deia que creia en Déu quan observava la perfecció matemàtica del cosmos, l'ordre perfecte en l'espai, el Big Bang és cert, però l'atzar no pot portar a l'ordre perfecte, diuen altres astròlegs que s'han acostat durant aquests últims anys a l'origen de l'univers.

Certament que l'experiència de Déu passa per la vivència personal, per la trobada fit a fit amb les restes del seu alé paternal, ara, com vaig veure ahir a El Convidat de l'Albert Om, quan la Pilarín Bayés parla de trobar Déu en la perfecció de la natura, l'Albert explica molt bé que se li fa molt complicat pensar que tot és casualitat, encara que se li fa més difícil creure que algú ha apretat el botó. Dubte molt humà molt ben expressa't i que mostra la nostra admiració per una obra que tant sols pot haver sortit d'una ment perfecte. Trobar Déu a través del cosmos. Theilard de Chardin i Ernesto Cardenal. Si existeixes, fes-m'ho entendre, deia Carles de Foucault a la seva època de recerca divina, i Déu li va fer arribar la seva existència a través de la raó.

En fi, imagineu-vos si Newton i Einstein quedavan meravellats pel cosmos, com haig d'estar jo que sóc negat fins i tot a l'hora de fer papiroflèxia. Em sembla un bon camí per plantejar-nos aquest per què que sol venir al cap quan pots fer aquell exercici tant sa que defensava el professor Amador Vega a la universitat, meditar deu minuts al dia.