No tots els polítics són iguals

La caiguda qualitativa de la classe política no és res més que un pas més de la decadència moral d'aquesta societat obsessionada en ser qui no és, en deixar anar slogans buits de pensaments de contraportada, en repetir fins la sacietat jo et deixo fer i tu deixe'm fer, una tesis de tolerància falsa que amaga un egoïsme preocupant del que no vol rebre cap mena de correcció de la gent que l'envolta. Ho dic perquè els pals que reben els polítics són sovint exagerats i mostren la incapacitat de mirar-se a si mateix per veure quins defectes tinc jo que afecten a la comunitat, com beneficio o perjudico jo, com a individu, a la col.lectivitat.

Hi ha polítics corruptes, i tant, com hi ha empresaris abonats al frau fiscal, funcionaris que es passen més hores al bar que a la feina, professsors que es mouen per llei de mínims, obrers que són els primers d'intentar saltar-se la legalitat per sortir-ne ells beneficiats, i capellans que tenen terres pròpies. Tothom està emmerdat i insistir en la crítica constant a la classe política amb els polls al cap, la pancarta trencada, un blau a la cara, i slogans amb rima asonant a la o, no porta res més que a una divisió maniqueista de la societat que deforma totalment la realitat i ens fa anar per camins sense sortida. Hi ha gent bona a per tot i s'ha de perseguir els dolents, sense etiquetes, aquesta és la solució.