L'artífex de la depuració de la dreta

A mi no m'agradava, no pel que havia representat, perquè tothom té un passat, sino pel que representava. Ara, Fraga Iribarne, amb el temps, se'l recordarà més com l'artífex d'haver fet entrar l'extrema dreta dins el joc democràctic, que no pas per la seva feina en els ministeris franquistes. Segurament sense ell, i sense Carrillo, Espanya no hagués tingut una transició tant pacífica, i això ho sabia Alfonso Guerra quan va renunciar a un ponent socialista per la redacció de la Constitució per fer-hi entrar Fraga i així, amb una habilitat política excel.lent, feia partíceps de la nova legalitat aquells que sempre n'havien renagat.

Fraga va renunciar al seu passat pel futur del seu país, i amb el temps, va anar modelant una dreta on hi han personatges tant dispars com el lliurepensador Gallardón i el golpista González Pons, que a poc a poc, s'ha anat depurant de nostàlgies franquistes per europeitzar-se, i si no, com a mostra, només cal veure les diferències palpables entre els estils d'Aznar i Rajoy, com ho són de Felipe a Zapatero, un socialisme que ha deixat la seva essència per caure el mar del progressime de ningú i estar més perdut que el capità del Concordia.

En fi, Fraga no va deixar mai de ser qui era, ni d'amagar-se d'on venia, provocant certes ires cada cop que obria la boca, però se li ha de reconèixer el mateix mèrit que el seu antagonista, Santiago Carrillo, enterrar el passat personal per intentar tirar endavant el futur col.lectiu. No els hagués votat mai, però tampoc podem faltar a la veritat.