Catalunya no pot ser més un país de capellans

 

Catalunya és un país derrotat per les sotanes medievals, una regió malmesa per les estructures clericals on es prioritzava el sermó per sobre del diàleg i les veritats absolutes en front d’una aposta real per la pluralitat de pensament, un modus operandi traslladat a la política actual on l’esquerra s’erigeix com el nou inquisidor de la moral pública des de l’ambó d’una progressia agenollada als poders econòmics. Ras i curt, han canviat els protagonistes però es manté l’actitud del profeta encarregat de traslladar la veritat al poble mentre condemnen les veus díscoles a la indigència intel·lectual. Discurs únic amb una tonalitat idèntica per anar modelant els autòmats sectaris.

Davant d’aquest fet ens trobem amb les entranyes míseres d’aquest país condemnat a no fer un pas endavant com a causa de la seva pròpia naturalesa controladora en nom de la mateixa llibertat, per això segurament la FAI va acampar lliurement el genocidi de la seva inquisició laica en nom de la puresa revolucionària, i els carlins van prendre la pistoles al segle XIX per arrencar el pecat liberal de la mare pàtria.  Mateix pecat amb variants diferents que també ha impregnant un sector de l’independentisme provinent precisament d’una Convergència emprenyada amb els rectors de les parròquies, i que està obsessionat en cercar traïdors que donen una visió més eclèctica del moviment independentista: tothom qui es mogui de la línia imposada pel papat de Waterloo pateix automàticament la mort civil dels heretges.

Així doncs, mentre seguim amb aquesta herència de capellans de poble que tant bé apliquen l’esquerra política  i els amics convergents, no serem mai aquella Dinamarca del sud de la que tant varen parlar abans de l’octubre del 2017, perquè tota nació venturosa parteix d’una estructura mental pròspera que acull la diferència de pensament com un tot i veu la pluralitat com una forma de creixement propi. Fins llavors, seguirem barallant-nos per tonteries mentre els que a diferència de nosaltres, tenen una herència feixista, aniran fent la seva feina per prendre els espais de poder i portar-nos en aquells temps que en Salvador Illa no identifica com els pitjors de la història de Catalunya.