Elogi a l'avorriment

Fa temps que tinc ganes de fer un elogi a ultrança de l'avorriment i defensar la necessitat de trobar dins el ritme occidental de les nostres vides instants on la no-activitat i la desgana de trobar una activitat, siguin el nostre vertader exercici. Primer de tot tinc la sensació que només quan estem avorrits realitzem el deure a meditar sobre un mateix que després ens donarà fermesa a l'hora de prendre decisions que ens facin anar endavant, després també noto que quan estem avorrits i no sabem que fer, valorament més els petits detalls que ens donen certes dosis de motivació vital, i finalment i potser el més important de tot des d'un punt de vista productiu, l'avorriment ens dóna el descans suficient per ser més eficients en les nostres obligacions diàries. Per tant l'avorriment ens dóna més coneixement de nosaltres mateixos, ens fa més sensibles als detalls dels altres, i ens torna millors al nostre àmbit familiar i laboral.

Per això hauríem de dignificar adjectius tant mal usats com "manta", "mandrós", ""avorrit"... perquè tinc la sensació que radera les persones que tenen aquests aparents "defectes", s'hi amaga un ciutadà calculador amb les seves habilitats que explotarà tard o d'hora. Els altres, la immensa majoria, quan arribem a l'edat frontera dels quaranta, veurem que poques coses podem aportar més perquè ho haurem donat tot amb presses i malament durant una joventut en la que no vàrem saber avorrir-nos. Treballadors de tot el món: avorriu-vos!!