La llengua oficial dels infants

Ahir al matí vaig sentir un nen petit parlant francès i em vaig esgarrifar. Semblava un petit dèspota que es preparava per ser un futur estudiós de Voltaire repel.lent amb els estudiants i els seus companys de professió. Siguem objectius: els nens petits que parlen francès no són graciosos. Ja no en parlem dels alemanys que sembla que en lloc de dir Ich diguin Reich i t'acollones només de pensar que tens davant teu un robot que s'emociona menjant papilles de Baviera i escoltant Wagner. Tot plegat fa que no sigui atractiu anar a viure aquests països perquè sempre et sents amenaçat per les generacions futures.

Per això voldria proposar des de La pastanaga verda que obliguessin els infants a aprendre l'italià i l'anglès des de ben petit. D'aquesta manera quan estiguessin amb la seva familia podrien fer servir sense cap mena de problema la llengua materna, però quan marxessin a fora el seu país, en lloc d'utilitzar l'engargossat francès i el caciquista alemany, podrien deleitar-nos amb aquestes sonoritats que sortint d'un infant, l'embelleixen molt més i el converteixen en un futur artista de la conca del Tevere o en un llibreter ambulant de Portobello.