La llengua oficial dels infants

Ahir al matí vaig sentir un nen petit parlant francès i em vaig esgarrifar. Semblava un petit dèspota que es preparava per ser un futur estudiós de Voltaire repel.lent amb els estudiants i els seus companys de professió. Siguem objectius: els nens petits que parlen francès no són graciosos. Ja no en parlem dels alemanys que sembla que en lloc de dir Ich diguin Reich i t'acollones només de pensar que tens davant teu un robot que s'emociona menjant papilles de Baviera i escoltant Wagner. Tot plegat fa que no sigui atractiu anar a viure aquests països perquè sempre et sents amenaçat per les generacions futures.
Per això voldria proposar des de La pastanaga verda que obliguessin els infants a aprendre l'italià i l'anglès des de ben petit. D'aquesta manera quan estiguessin amb la seva familia podrien fer servir sense cap mena de problema la llengua materna, però quan marxessin a fora el seu país, en lloc d'utilitzar l'engargossat francès i el caciquista alemany, podrien deleitar-nos amb aquestes sonoritats que sortint d'un infant, l'embelleixen molt més i el converteixen en un futur artista de la conca del Tevere o en un llibreter ambulant de Portobello.

Comentaris

Eduard López ha dit…
frank.
et puc assegurar que sentir un nen italià amb el seu timbre de veu estremadament agut és una experiència in-olvidable. Mamma mia!!
quan comencen "ma professore, ecco mi". Una abraçada. Coratge en la recta final del trimestre. "a por ellos" eduard.
Frank Bayer ha dit…
Edu!!! Ostres!!! Quina il.lusió!! M'encantaria tenir alumnes italians...jeje!! Gràcies per la comprensió de final de trimestre, sempre tens la sensació de no arribar i al final, no se sap ben bé per què, acaba sortint tot bé!!!
Una abraçada trempat!!!

Entrades populars