La vida rescatada de Dionisio Ridruejo

Fa tres mesos vaig escriure un post parlant de la necessitat que té cadascú d'acceptar el seu passat i ser conseqüent amb el que un dia va defensar, fos erroni o encertat. Davant aquesta idea d'honradesa personal vaig parlar de l'escriptor Dionisio Ridruejo com a pal de paller d'aquells personatges que varen ajudar a construïr el règim franquista des de la seva lleialtat al falangisme de Primo de Rivera, i que anys més tard, enderrocarien aquell mateix edificis des de postures pròximes al liberalisme d'arrel racionalista perdut durant la Guerra Civil, on semblava que només hi havia nacionals i comunistes.

Fa un mes va sortir el llibre de Jordi Gracia titulat La vida rescatada de Dionisio Ridruejo. Vaig acabar-lo ahir a la matinada estirat al llit d'una cela ascètica de Montserrat. La sensació al tancar el llibre i enfrontar-me els deus minuts de post-lectura on intentes fer un repàs de tota la informació que t'ha arribat, i analitzes com t'ha quedat el cos, vaig pensar que Gracia ens obria la vida d'un personatge referent en un país mancat de guies. Un home puntal perquè es comportava com una persona i acceptava la pròpia naturalesa humana que demana constantment la rectificació d'un mateix. Ridruejo va portar a terme aquella ètica de la infidelitat de la que ens parlava Josep Maria Castellet, per acabar essent fidel als altres i a un país sencer.

Us el recomano com a lectura nadalenca, un temps on hem d'aprofitar per parar-nos a pensar si com qui vertaderament volem ser, o som el que altres esperen de nosaltres. Ridruejo sempre va ser qui ell va creure que havia de ser, i el temps li ha acabat donant la raó. Aprofiteu el llibre de Jordi Gracia per fer un recorregut vital per les seves vivències. Bon Nadal verdulaires!!!