Raúl Tamudo o com arribar a l'èxit sense saber llegir

Referent dels analfabets, Tamudo representa millor que ningú un exemple vivent d'algú que arriba a la fama i que fins i tot té un cert esperit de referència entre el seus, però que és incapaç d'ordenar amb criteri el subjecte i el predicat d'una oració. El jugador més sobrevalorat de la Lliga Espanyola, que ha arribat als cent gols després de jugar permanentment durant dotze temporades i tirar els penals, faltes, còrners, faltes indirectes, serveis de porteria i bots neutrals, té una mitjana de menys de deu gols per temporada. És lluitador, no se li pot negar, però només té el nivell per jugar un equip de segona categoria com l'Espanyol, on un jugador normalet com Luis Garcia ha fet saltar a la vista els defectes del seu company de la davantera.

No sóc antiespanyolista, és més, trobo molt lloable que dintre el bipolarisme Barça-Madrid hi hagi aficionats que tinguin aquest toc diferencial de donar suport un equip simpàtic i que aposta pel planter. Ara, això és una cosa i l'altra és que l'emblema del teu equip sigui un exemple d'aquest fracàs escolar que està destrossant el país i que ha arribat fins els òrgans més elevats del poder polític de Catalunya. Tenir estudis no assegura que estiguis capacitat per exercir un càrrec, ara, no tenir-ne t'assegura que no pots dirigir un país amb coneixement total i no pots sortir davant dels periodistes per ser el referent d'un equip amb una gran història. Com deu enyorar els aficionats cultes de l'Espanyol a Valverde. Per cert, en Sergio Busquets també promet donar grans tardes de glòria a la sala de premsa del Camp Nou.