Cartas a Ellacuría
Fa tres anys em vaig llegir fervorosament aquest recull de cartes que Jon Sobrino anava escrivint cada any a Ignacio Ellacuría el dia de l'aniversari del seu assassinat. En elles hi vaig poder veure un full de ruta personal amb el concepte de civilització de la pobresa que havia desenvolupat Ellacuría al llarg de la seva vida i que Sobrino recorda en aquestes cartes. Saber ser feliç amb l'imprescindible, perquè només si sabem està deslligar-nos del que tenim podrem arribar al que som, negar-nos com a entitat individual i trobar la felicitat en el donar-se a la comunitat. Un comportament evangèlic que Ellacuría va reescriure amb la seva vida, amb el seu exemple. Com tanta gent que s'aixeca cada matí per donar-se integrament als altres.
Però sobretot el que em va agradar més d'elles és la humanitat amb la que Sobrino parla del seu company, allunyant-se de qualsevol temptació d'idealitzar-lo. Ellacuría tenía defectes, com tota persona, però va tenir aquella virtut missionera de saber triar al moment clau per deixar de protegir la vida pròpia i donar-se completament als altres. Em tornaré a llegir el llibre perquè necessito renovar-me per dintre. Ellacuría em neteja. Prova-ho.
Comentaris
Els resultats de les eleccions a El Salvador diumenge passat són una bona noticia. Són el resultat d'un profund descontentament per dècades d'un govern neoliberal que va menysprear els moviments socials i no ha complert la promesa de crear riquesa. Ans al contrari, la riquesa es va concentrar encara més, creant una de les desigualtats més grans de tot llatinoamèrica. Va abocar les classes mitjanes a la pobresa i va empenyer una tercera part de la població cap a l'emigració.
Però la bona noticia és el canvi que ha sofert el partit guanyador. Ha abondanat el camí de la guerrilla i ara cerca la justícia social per la via de la pau i no pas de la violència. Està clarament més aprop de'n Lula que de'n Chávez o els Castro. No en va el president electe en el seu discurs va tenir un record pels màrtirs Ignacio Ellacuría i el bisbe Romero i va declarar com ells la seva opció preferencial pels pobres. Si senyor, justícia i pau, menys Che Guevaras i més Ellacurías, més mossens Quims, més Gandhis, més, més, sempre més i millor...
The man in the iron mask.
Per cert, no he seguit el tema de les eleccions de El Salvador i ara em començaré a moure per la xarxa per informar-me!! De totes maneres, segons el que dius, un polític que recordi Ellacuría i Romero, ja dóna bones i esperençadores pistes.
Sobrino l'he llegit una mica, i els vaig escoltar fa molts anys en una entrevista que li va fer l'enyorat Antoni Bassas, em va semblar que parlava millor que escrivia, i trobo que és un monstre...
Merci pel comentari i Bona Nit!!!