L'hivern d'en Bruce

Cada músic està associat a una estació determinada pel to de la seva veu, pels temes que tracta, per la sonoritat de les cançons, per la seva actitud... Si, senyor, en Bruce és hivern. I no un hivern qualsevol. És un vespre d'hivern amb el cel sense cap núvol i amb una brisa lleugera i gelada que et fa acorrocar-te dintre el jersei mentre Ell canta una cançó de mig-temps nostàlgica amb un futur inexistent. Podrien ser The Promise, None but the brave, Nothing man, My city of ruins, My hometown, Across the border, Jesus was an only son, My own worst enemy, County fair, Secret garden... Totes les porto al mp3 mentre camino a mitjanit d'un dia laborable pels carrers buits de Girona i miro a cada racó si trobo algun element del meu passat que doni un xic de contuïnitat a la meva vida. Sempre l'acabo trobant abans d'anar a dormir quan em venen ganes de plorar quan el Bruce canta amb el puny enlaire "It's a town full of losers and we're pulling out here to win". També em passava quan tenia divuit anys. També era hivern. També Girona estava deserta. Espero que als quaranta em segueixi passant el mateix.

Comentaris

Mons ha dit…
ei! molt ´bo!!! i la foto també!!! és molt xula!!!
Frank Bayer ha dit…
Montse!!! La foto m'encanta... Llàstima que no sóc jo!! Acabo de parlar amb en Joan i m'ha dit que estàs malament de la panxona!!! Cudia't,eh?? I no em vulguis imitar amb això d'estar sovint malalta, ja saps que el títol d'hipocondríac oficial el tinc jo...jeje!!

Petó!!!

Frank
Frank Bayer ha dit…
Per cert, moltes gràcies per l'elogi perquè quan has de criticar un escrit també ho fas!!! I em serveix molt!!!

Entrades populars