Die Welle

Ahir el diumenge vàrem intentar matar la tarda amb una pel.lícula que intentés treure'ns la mandra d'unes neurones col.lapsades per les demostracions d'autoritat del Barça. El film escollit fou Die Welle (La Ola), i les sensacions, molt positives. Tenim gràcies a una història que a vegades pot semblar una mica hiperbòlica les condicions de misèria individuals per arribar un moviment totalitari de masses. Els protagonistes adolescents estan enfonsats en l'hedonisme escapista de la postmodernitat i troben en una ideologia, aquest objectiu comú que traspassa les fronteres humanes i els hi dóna un motiu per seguir lluitant.

Els canvis psicològics dels personatges segurament són els elements més atractius de la pel.lícula perquè demostra la capacitat que tenim d'entendre com a normal allò que és totalment anormal. De totes maneres no estic d'acord que un país europeu tingui a dintre seu els gens per explotar un règim totalitari, més que res perquè les causes que denota la pel.lícula: la misèria de la persona, la manca d'un objectiu elevat... queden enfosades per l'individualisme total que viu Occident, que rebutja tot moviment de masses que pugui aixafar el subjectivisme individual. De totes maneres, s'ha de reconèixer, que fins i tot aquest punt, el director treballa amb profunditat explicant que només a través de la massa pots desenvolupar la teva individualitat. Una paradoxa que un cop has vist el film t'arriba a plantejar-t'ho tot una mica. Bona pel.lícula. Bona tarda.