Com guanyaré el Premi Nobel gràcies a un gos

Si el gos callés, penso mentre sento bramar el briball amb un atac de rebel.lió contra el silenci trencat, segurament jo podria dormir les hores que toquen, i al dormir les hores que toquen, estaria més lúcid mentalment quan arribes la nit i la neurona de la creativitat comencés a rebotar per les parets del meu inconscient sense necessitat d'haver de donar positiu a un control antidòping. Si aquesta situació fos real, el meu amant secret de Franco podria ajuntar-se amb els records falsos d'un proxeneta que s'han perdut a les portes de Roma buscant un amor mort a aigües venecianes i d'aquesta manera, agafar la forma adient per prendre una forma decent i enamorar, o més ben dit, enganyar algun editor utòpic i poder veure la lluny per ocupar llibreries de lavabo, o dit d'una altra manera, per ser lectura de wàter de la mateixa manera que ho és el conjunt de contes execrables de Millás titulats com... no ho recordo bé però són alguna cosa així com Cuentos de mújeres adúlteras, que el tinc a dalt a la biblioteca al costat d'uns girasols cecs que em varen enamorar un mes de febrer de seixanta dies on els somnis varen llençar l'escala perquè la realitat no els pogués atrapar i acabés condemnada al món finit on el gos que lladra m'allunya cada dia més de ser un escriptor vilablarenc de referència municipal.