Temps, temps, en tenim molt poc

Ningú té temps de llegir, senzillament l'has de robar en silenci d'altres activitats que configuren la teva rutina diària. Aquesta excel.lent apunt de Pennac al seu assaig Como una novela, que em vaig llegir ahir al matí d'una tirada (no feia el mateix des de Soldados de Plastilina d'en Cercas), em porta a pensar que temps, temps, en tenim poc. Obligacions, agendes, trucades, visites de compromís, reunions (mot generalment emprat per aquell que es vol fer l'interessant davant un tercer que reclama la seva atenció - perdona, estic a una reunió - pringat). Així doncs, un cop arribem a la conclusió que el temps és escàs, hem de fer un esforç per anar retallant (paraula de moda dins el col.lectiu indignat que en Joan Herrera vol acollir a sota les seves faldilles, llàstima que són ells que t'haurien d'acollir a tu Herrera) totes aquelles obligacions que podem fer amb menys temps i d'aquesta manera aconseguim passar estones llargues llegint, escrivint, mirant pel.lícules, anant al teatre, etc... o sigui, fent activitats on es busca la instrospecció personal, el trobar-se de nou amb un mateix, per poder acabar complint amb garanties aquelles agendes que a vegades emplenem per sentir-nos algú prou important com per caminar amb el cap alt per una ciutat petita, com per exemple, Girona.