El bressol de l'havanera

Aire de mar. Nostàlgia d'un passat imaginari que sense estar-hi, ens l'imaginem com el millor dels móns possibles. Petits acords que ens acaricien un rostre entretallat per les ferides del demà amb la suavitat de la llàgrima dolça que patina sense pressa per la fusta d'una vella barca tímida, que sense més ambició que acariciar les onades, tintineja bressolada pel mar cercant l'essència de les ànimes mortes. Això és el món de la havanera. Un ric collage de preguntes i respostes on ens hi trobem arrasserats per un aire maternal que ens acompanya aprofitant la calidesa de la brisa marítima el dies que la nit refresca la xafogor diürna i els últims mariners sortits dels escrits de Pla, passegen pel port amb la pipa a flor de llavi enyorant un món perdut que només perdura quan en una taverna amb les portes obertes, algunes veus anònimes canten a un bon mariner enamorat de les onades acompanayts d'un bon cremat i una bona dosis d'alegria. Fora d'això, tot és una realitat insuficient per fer-nos sentir la joia de ser persones.