L'autor que mai llegiré (res personal)

Tinc quatre llibres seus i no me'ls penso llegir. La ofensa, El corrector, Derrumbe, y La luz es más antigua que el amor. De fet, ja me'ls vaig comprar amb la intenció de no llegir-los mai, de tenir un espai dedicat a un autor de qualitat que no llegiria però tindria tots els seus llibres per poder presumir d'un saber fals quan els meus amics literats visitessin la casa i esperessin trobar quelcom més que Vila-Matas, Mendoza o Marsé. D'altra banda, l'edició de Seix Barral de tapa blanca em lliga amb els Mendozas, Marsés, Martínez de Pisón i Muñoz Molinas que tinc per poder dedicar tota una estanteria als llibres blanquinosos que tenen un perfecte joc de cromatismes amb el mobiliari de la casa, i on les edicions de Lumen també hi juguen un paper destacat.

La víctima en qüestió es Ricardo Menéndez Salmón, primer de tot perquè la crítica el deixa bé (jo no puc opinar perquè repeteixo, no llegiré cap dels llibres que tinc), llavors perquè al publicar, com he dit a Seix Barral, el color de la tapa és adient per l'espai, i finalment, i segurament la raó més important, la seva juventut em permet assegurar que durant anys podré anar omplint aquest racó de la biblioteca de la seva obra que mai serà llegida.