La revolució necessària

S'ha acabat. No pot ser que les persones que han fet les coses bé, allunyats de la falta de responsabilitat  dels grans magnats de la banca que van accedir a donar crèdits a mansalva, i dels irresponsables que es pensaven que el diner era gratis i que els crèdits ja es tornarien sols, estiguin pagant les conseqüències d'aquesta crisis com els que més. Ja està bé que les famílies estalviadores de tota la vida, es trobin amb l'aigua al coll perquè si, perquè s'ha de salvar una economia que estem al servei d'ella enlloc de ser el revés. Mirar primer les persones i llavors el sistema.

Segons una informació publicada avui per l'Osservatore Romano, es calcula que el 2020 hi haurà 70 milions més de pobres per culpa de la crisis, i davant d'això, el Congrés dels Diputats es dedica a aplaudir o xiular les mesures d'un govern com si estiguessin a una classe de primària. És una aberració a la intel.ligència i a la política mateixa entesa com a esforç per arribar a un direcció comuna, no com una taula d'escacs on em moc per donar pel sac a l'altra. Una frivolitat més d'aquesta casta, i dic casta després d'haver estat molt de temps defensant els polítics, veig clar que la majoria es manté a les seves poltrones sense ser capaços de manar per les persones i no pel seu bé individual. O els barons del PP són tant imbècils que no sabien que haurien de treure les tisores tal com van negar a la campanya electoral? O imbècils o amorals. Ja ho deia un columnista d'El País després de la victòria de Rajoy: cuidado que salen los tontos y vienen los malos.

No ho sé, estic desolat. Em pensava que seríem la primera generació que, gràcies a Déu, no hauríem de patir cap trauma col.lectiu, doncs mira, en tenim un, haver de tombar aquest sistema que dóna cova lliure a l'avararícia i intentar reconstruïr-ne un, que estigui ben lluny de les perilloses ideologies que amaguen molts indignats que aprofiten la situació extrema per vendre'ns un totalitarisme amb vernís de justícia. Anem amb compte, no ens deixem vendre al primer postor marxista perquè la situació està malament. Ja ho varen fer els nostres avis i així els hi va anar. Volem la revolució, això segur, però una revolució a favor de la persona.