Som la generació escollida

Cada generació té un repte que tant sols es pot tirar endavant amb l'esforç de la col.lectivitat, sense ignorar que aquest és real en tant que mostra un ric collage d'individualiats. Nosaltres, fills consentits d'una democràcia adolescent, engreixats per una certa sensació de gratuïtat, ens veiem fora d'aquesta roda cíclica que ha anat atropellant a totes les generacions d'aquest país, i de cop, sense haver fet res malament, ens trobem amb poc marge de maniobra i amb la obligació moral de construir de nou un edifici essent capaços de destriar els fonaments vàlids dels podrits.

No sé vosaltres què en penseu però a mi, aquest repte m'il.lusiona perquè ens permet moure quelcom sense passar-nos la vida fent pals de cec, ens permet utilitzar un situació extrema per poder aportar el que bonament, pensem que ens pot ajudar a ser millors. Tot plegat és d'una magnitud faraònica que d'entrada et tira enrera, però necessitem esperança, una actitud molt allunyada del cinisme que ens ha portat el context extrem en el que ens trobem, un cinisme que és el fre perfecte perquè tot es quedi com ara i la gent segueixi els bars malgastant energies i diners. Pensa-hi. Tu ets l'escollit.