El país que acaba votant el PP per necessitat

Quan la intrasigència sobre el fet català ve de la dreta espanyola, la veritat i ho dic sincerament, el rebuig no amaga cap sentiment de ràbia de res perquè la repetició porta a ignorar el remitent o com a molt, a fer-ne una sàtira grupal sense més malícia que voler omplir una tertúlia de cafè. Ara, quan aquest discurs visceral i d'unitat ve de l'esquerra, el rebuig conté una dosis de mala llet causada pel doble joc que ja ens té acostumat aquest socialisme d'anar amb els sindicats quan estan a la oposició i llepar el cul a la patronal quan governen. I si, quan és el poble saharuí que vol parlar, sortim tots els carrer a darrera una pancarta i juguem a ser aquells turistes del ideal de Ignacio Vidal Folch, ens posem la boina del Che i cantem algun himne aixafat per llambordes trencades, acompanyem de bracet en Javier Bardem, l'amic Sabina escriu un sonet cínic a les causes perdudes, i en Willy Toledo es morreja un cubà disident sense preguntar-li què pensa d'en Fidel. Això si, quan el problema és a Catalunya i per majoria absoluta es decideix tirar endavant el projecte de fer una consulta d'autodeterminació pel 2014. Uns estan afònics, els altres s'amaguen a sota l'escenari, uns altres roben al Mercadona en nom de la justícia social, i els que més, treuen un manifest on s'autoanomenen intel.lectuals (no et te'n refiis mai de la gent que porta perruca i dels que s'anomenen a si mateixos intel.lectuals o filòsofs) parlant d'una Espanya federal que portava trenta anys amagada (sobre aquest manifest remarcar la neurosis de Vargas Llosa, ciutadà del món mundial, defensor de la llengua única en una Espanya federal... en fi...).

Davant d'aquesta situació un parell de puntualitzacions que saben greu admetre. Primer, millor parlar amb el PP perquè sempre mostren on van i ajuden a dibuixar un panorama clar de quina és la situació, el que busquen i el que et deixaran fer, i si no, només cal comparar les declaracions de Rajoy i Zapatero sobre el tema. I en segon lloc, i encara em fot més, hauré d'acabar de donar la raó a aquell amic meu militant del PP que un dia em va dir: Espanya és un país que li agradaria ser socialista però que al final, sempre acaba votant el PP per necessitat.