Qui és la tia Pepa?

Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Sempre m'he imaginat la tia Pepa com una dona soltera i obessa, d'aquelles que s'han fet a si mateixes per necessitat. La tia Pepa, de ben petita, va deixar l'escola per ajudar a casa, faltaven mans per tirar endavant la granja i ella, imitant el model de la seva mare, li va faltar temps per arramangar-se i fotre's de peus a la granja. Amb el temps, els pares s'han mort i la tia Pepa segueix a la casa pairal, vivint sola i salvaguardant els records de la família. Té un caràcter complicat perquè aquesta labor de guardiana dels tresors familiars l'ha ajudat a construïr-se una imatge deformada de pal de paller de la tribu. Vol estar a totes les decisions i quan se'n assabenta que accidentalment ha estat exclosa d'alguna, agafa un cabreig considerable i es desfoga amb la germana més dòcil, la que per evitar problemes, sempre dóna la raó i durant un setmana s'empassa sola els maldecaps. A més, la tia Pepa segueix anant a Missa els diumenges però té una actitud reacia amb els capellans, sobretot amb el del poble, que collons, té unes manies amb això de la solteria difícils d'aguantar. No aniria malament que els capellans es casessin, sol dir la tia Pepa mentre remana l'arrós aprofitant que avui té tota la família a casa i ningú li pregunta perquè no fa un cop de cap i s'aprima que de tant grassa que està, les cuixes es solapen i li provoquen una coisor agre com la solitud que queda a la casa pairal després que tots hagin marxat i la Pepa, a la vora el foc, es quedi menjant aquest tros de gall que ara, té un sabor extrany de melangia.

 En fi, que quan cantem la cançó de la tia Pepa i l'homicid del gall, sempre em ve la imatge d'aquest model de dona agrària en perill d'extinció pels gimnasos, la cirurgia estètica, el trankimazin, i la necessitat de seguir abraçant a homes madurs quan tot penja, inclós la dignitat.