11 de setembre: No celebrem una derrota

 

Tot i que ens agrada repetir-ho per satisfer l’anhel de flagel·lar-nos sovint, el dia onze de setembre no celebrem una derrota sinó que fem festa per posar en valor la resistència, la capacitat d’aixecar el cap quan tenim un peu esclafant-nos la nostra identitat, la força per fer renéixer el valor de la nostra llengua quan la volen deixar massacrada als vorals de la història, la decisió amb la que hem defensat el nostre ser, la fermesa d’aixecar la bandera d’un model polític basat en l’entesa i en la defensa de les llibertats individuals, i l’homenatge a les derrotes que són germen d’una nova manera de repensar el país que ens ajuda a persistir en l’humil ambició d’existir.

Per això s’ha de rellegir l’onze de setembre en clau contemporània i entendre-la com la festa de l’ambició com a país, de voler construir quelcom per sobre dels dics provocats per la política actual, de prendre l’objectiu de fer de Catalunya un país on la pluralitat sigui riquesa, on trobem sempre el que ens uneix per sobre el que ens separa, on, més enllà dels feixistes, no fem baixar ningú del vaixell perquè no acompleix amb els nostres cànons de puresa ideològica, i d’aquesta manera, aconseguim fer brollar quelcom en aquesta terra que per moments, ens transmet una sensació d’aridesa que no fa justícia a la seva història.