I com són les teves tardes a casa amb els fills?

 

Les tardes després de l’escola són d’alt voltatge perquè no les prens amb la frescor que podries encarar qualsevol moment del cap de setmana, i es clar, té lloc el collage perfecte per acabar trobant el descans a la Nutella: Preguntes sobre cosmologia amb el to ingenu del que suposa que el seu pare ho sabrà, plors de cansament barrejats per ofenses menors entre germans,  estats d’eufòria transitoris provocats per una cridòria generalitzada sense cap més causa aparent que el gust al crit... aneu a dutxar, aneu a dutxar siusplau, voleu anar a dutxar d’una vegada, m’estic començant a emprenyar... esmenes a la totalitat on es denuncia un complot universal per putejar les causes nobles de qualsevol fill preadolescent, i el rebot del petit perquè vol veure MIC i els seus germans n’estic fins els collons del melic, però bueno, tot és més o menys rutinari fins que fas el sopar que han dinat el cole perquè ja se sap, papa, papa, papa, papa, mai et mires els menús, i sense voler, perquè no tot és culpa d’ells, tires oli a sobre el marbre i acabes fotent un crit contra la puta mare que va parir els governadors de merda de totes les colònies espanyoles en general. Tot controlat. Els veïns no ho creuen perquè amb el temps t’és igual emprenyar-te amb les finestres obertes, però realment ho tens tot controlat perquè el descontrol és una forma de control i l’anarquia des de sempre ha estat una via de govern prou atractiva per les grans ments utòpiques, i per això, després de repetir mil vegades a dormir mentre van dient els últims cinc minuts, quan es produeix el silenci entens que la calma nocturna la gaudeixes perquè ells hi són presents, és un silenci ple, una tranquil.litat amb forma de treva que quan no hi siguin ,perquè marxaran de casa, et deixarà una vida tranquil.la, ordenada, i joder, bastant més avorrida.