Cas Novell: Sembla mentida, però no hem aprés res.

 

El primer silenci va provocar que la opinió pública fes hipòtesis de temes escabrosos i delictius, i sincerament, no havies de ser molt llest per imaginar aquesta relació directe entre renúncia, motius greus, i falta d’explicacions dels mateixos. Primer error de comunicació bàsic en una era on la transparència és el fonament de credibilitat de tota institució. De totes maneres, la realitat mateixa et dona una segona oportunitat quan comença a sortir a la llum una aproximació o no de les raons per les quals en Xavier Novell deixa el bisbat, però recaus en l’error primigeni i segueixes dient que és ell qui ha d’aclarir els motius pels quals deixa el càrrec episcopal, provocant aquesta vegada que la desinformació sigui el pròleg de la imaginació i es converteixi en carn de Sálvame, causant l’evident deshumanització  pública del bisbe on se’l tracta com si fos un tronista dels que venen la seva intimitat a preu de saldo. A més, enmig d’aquesta història de nefasta comunicació, només hi faltaven les declaracions de Lucía Caram parlant amb amargor de problemes psicològics i emocionals com si aquest fet fos una tara, fet que celebrem perquè ella deu ser de les poques persones d’aquest país sense problemes psicològics i / o emocionals.

Ho has fet malament i no serà perquè la història no t’ha fotut de pals com a conseqüència de la falta de transparència, però seguint amb aquest modus operandi de no dir les coses tal com són acabes tractant els fidels de menors d’edat, d’incapaços d’entendre que cadascú pren les seves decisions i és responsable de les mateixes.  En definitiva, la nitidesa de fets com aquests són essencials no només pel teu prestigi com institució, sinó també per protegir les persones de la mateixa de les sospites que poden portar els teus silencis. Encara hi som a temps per redreçar com s’ha tractat el tema perquè si no l’alternativa està clara, carn de Sálvame i tots a riure mentre es deshumanitza la persona de Novell , s’ataca a la seva dignitat personal com a conseqüència de l’opacitat de tot plegat, i es banalitza la figura institucional dels nostres bisbes. Sembla mentida, però no hem aprés res.