En Pere Aragonés va al racó i s'aguanta la respiració

 

Gairebé quatre anys després del votarem, votarem, ni un pas enrere, ni un pas enrere, doncs res, seguim tossudament cardats mentre ens amarren a la taula de diàleg mirant a Cuenca i mostrem la nostra indignació amb una piulada on reconeixem obertament que ens hem assabentat de l’engany a través dels mitjans de comunicació. És trist perquè fent-nos l’indignat hem mostrat obertament que molta taula de diàleg i parlem per fer un referèndum el 3022, però no tenim ni entitat política perquè el govern central agafi el telèfon per dir “Ei, no farem res de la moguda del Prat”, i sabeu per què no agafen el telèfon? Perquè realment els importa molt poc si anem a un racó de la classe, mirem de cara la paret, i ens enfadem molt i molt tot aguant-nos la respiració, ja que saben que al final, quan estiguem morats, obrirem la boca per agafar aire.

Ho escric amb dolor perquè en Pere Aragonés em sembla un polític preparat enmig de la mediocritat del Parlament i em rebel.la el linxament mediàtic que rep per part del sector juntaire amb gen convergent, però si pensa que pot créixer un projecte de país amb piulades on diem “No m’han dit res, estic cabrejat”, doncs realment pleguem, fem que guanyin les eleccions PP i Vox, i mira, serà una mal tràngol però com a mal menor podrem recuperar el discurs que tot és culpa de la dreta espanyola, que vulguis o no, t’acaba animant per atrevir-te a posar la senyera al cartell de l’onze de setembre i cremar dos papereres a Urquinaona. Tampoc portarà enlloc però ens sentirem  una mica millor que amb piulades com aquesta.