L'antipensament d'una noia de Málaga

Esperant per poder agafar un helicòpter que ens ha de portar a sobrevolar Manhattan durant vint minut, coincidim a la cua amb dues noies de Màlaga que fan gala del tòpic que diu que tota noia guapa té una amiga lletja. Ens presentem i al dir que som de Girona es nota una certa reserva als seus rostres, suposo que no agrada això d'haver de compartir helicòpter amb dos terroristes catalans que utilitzen la seva llengua vernàcula per poder comunicar-se...

La guapa, fent gala del tòpic de guapa, pija, rica i tonta, fa un comentari totalment istriònic, paranoic, neuròtic i analfabètic. Transcric literalment la seva frase:

- Estoy totalmente indignada con la gente de Nueva York, tu hablas en castellano y ellos contestan en inglés.

Just en aquell moment, mentre podia veure a la pista com les hèlices de l'helicòpter començaven a moure's seguint un ritme militar i veia que estava jugant amb la vida travessant els gratacels de New York, havia pogut entendre la vertadera naturalesa del problema etern entre Catalunya i Espanya, un problema de comunicacio.

L'endemà el matí, quan ens vàrem llevar, les notícies donaven una última hora, un helicòpter d'una companyia amb la que el dia abans havíem sobrevolat Manhattan havia xocat amb una avioneta i havien mort tots els tripulants, just en aquell moment vaig entendre que havia fet bé ignorant l'anti-pensament d'aquella noia malagueña llicencidada en psicologia.