L'enyorança del glamour juvenil

Quan la joventut pica a les portes del teu dormitori demanant comptes de com estàs vivint l’època daurada d’una existència amb tendència cap a la decadència física i moltes vegades, mental, li retreus amb la mateixa ira que Jesús va expulsar els mercaders del temple, que no tinguis la possibilitat de formar part d’una espècie de gauché divine, d’un grup elitista caracteritzat per l’artificialitat de la bellesa física, amb certes pretensions culturals i econòmiques, que es passegen pels bars més cools de Barcelona amb un posat de perdona vides propi dels socialistes de saló. Després del retret i de la picabaralla, et trobes a Boston, enmig de Beacon Hill, el barri adinerat de la ciutat on trobes aquests yankees fashions que passegen per davant de la casa de John Kerry d’on penja una extensa bandera americana que deixaria en ridícul certs complexes pitopàusics de la Plaza Colón.

Donant la volta per Beacon Hill amb uns texans esparracats, una camisa blanca, un barret propi d’intel·lectual francès i unes ulleres de sol de tamany mosca, te n’adones que moltes vegades, el refractarisme provincià gironí que et porta a actuar basan-te amb la por del que pensaran t’impedeix treure aquest esperit glamourós del que es pensa que es menjarà el món. Moltes gràcies al barri de Beacon Hill per permetre’m, durant una tarda, ser aquell fill de puta que camina pel barri de Sarrià de Barcelona pensant-se que el món es seu. Boston em segueix agradant moltíssim!