New York abans de trepitjar New York

New York , vist des de la distància d’un oceà que ha avorrit els pirates i la supèrbia naval de les persones, és l’espai mític on l’home ha aconseguit gràcies al seu saber fer, alçar-se al nivell de perfecció de la naturalesa. Generalment quan el traç indecís de la persona intervé en un context de virginitat natural, sempre es realitza l’acció amb tremolor i inseguretat, com si la naturalesa fos una noieta de catorze forçada a tenir relacions sexuals amb un pirata sicilià. Per això, quan l’homo europeus, cregut i orgullós del peatge que l’herència cultural europea ha deixat tatuat en les diferents idenitats alienes al nostre medieval eurocentrisme, veu la ciutat de New York des de la llunyania, es queda totalment admirat per la capacitat que té la ciutat de resumir l’essència de la persona sense paraules, amb fets, amb sorolls, amb multituts, amb els silencis i sobretot amb el seu dia a dia.

Tota persona conscient del desig homicida de la rutina, encaperrada a carregar-se les il.lusions juvenils dels adults desemperats per la Verge del Demà, sap que necessita un espai on hi ha de dipositar les seves il.lusions per evitar sentir-se un incomprés quan mira al seu voltant i veu que ell és l’únic que s’està movent, encara que no tingui rumb i el destí sigui una broma de mal gust. Demà comença el viatge cap al territori que mai hauria d’haver trepitjat, tinc por que el futur em passi factura, encara que primer tindrem uns dies a Boston per començar a preparar el salt.