El embrujo de Menorca

Durant els dies d'estada de vita beata a Menorca, on he quedat amb els braços cansats d'aixecar-nos de la tombona, de porta menjar a la boca i de nadar per una piscina repleta d'alemanys, i sobretot, d'anar engegant a prendre pel cul aquella noia amb complexe de Willy que va dir que la millor hora per anar a la piscina era abans de sopar perquè "no había ni guiris ni catalanes", m'he llegit d'una tirada El embrujo de Shangai de Juan Marsé.

Ja vaig dir fa temps que m'encanta Marsé quan exerceix descaradament de Marsé, i sobretot quan fa l'exercici de sortir dels carrers de la seva Barcelona natal per construïr una Shangai imaginària com si fos aquella ciutat mítica on tot és possible, on totes les ficcions més extremes són reals, i on els somnis d'una vida d'identitats falses portades a l'extrem, creixen en un ambient on la veritat està en la mateixa falsetat. Fantàstica. Tots, com els protagonistes de la novel.la, ens agradaria passar un exili a Shangai, deixar-nos embruixar per l'atmòsfera de secretismes de la novel.la de Marsé i posar-nos durant unes hores, el calçat d'aquell heroi fracassat que busca la redempció intentant matar un ex-dirigent nazi que fuig de la justícia. No tinc res més a dir, vaig caure totalment rendit a l'embrujo de Menorca.