Quincy Orgia Market

El dinar bostonià d’avui ha estat una autèntica cerimònia orgiàstica on Dionís, cansat dels límits morals del conservadorisme americà, ballava la dansa nocturna dels Sioux tapant-se les parts divines amb un grapat de raïms escantonats pels anys que ha estat enclaustrat a la presó racionalista d’Apol·lo, mentre nosaltres ens rendíem als dominis de la gula sense oposar cap mena de resistència.

Només entrar al Quincy Market, una nau immensa on pots trobar una cinquantena de cuïnes de diferents països, la barreja d’olors m’ha elevat dos pams de terra, i mentre les sacerdotesses dionisiaques em sostenien pels braços, el destí m’anava transportant a l’admiració envers a tots els móns que s’obrien davant meu en forma de menjar, els paisatges amagats darrera les cultures tatuades a la pell de productes elaborats per ser menjats amb dos minuts i enyorats durant tota una vida.

Tot devorant rollitos de primavera, al costat de la dona amb la que m’hi enrotllaré tota la vida, he anat escollint producte de la cuina italiana, grega, india i colombiana, aquesta última amb un cert regust a cocaïna, i m’he assegut amb una taula compartida amb dos xinos que s’havien adormit per haver ingerit un excés d’opi, i he començat amb la meva dona, la orgia culinària del dia. Després dels postres ens hem promès fer cas al nostre Sabina i no tornar al Quincy Market: El lugar donde has sido feliz, no debieras tratar de volver.