La fi dels comentaris no aris

Quan l’altar es veu de prop, la perspectiva vital canvia totalment de dimensió, ho dic per experiència... Per això, enmig de les felicitacions d’un pobre padrí que mai arribarà a l’altura d’Al Pacino interpretant les runes d’Al Capone, vull felicitar a través de l’hort de La Pastanaga Verda els meus amics Joan i Montse que avui han decidit fer un pas tant meravellós per definir un demà pròsper, i demanar-lis que la llum que brillarà a la seva petita cova protegida per l’espasa de l’Arcàngel Miquel, il•lumini totes les altres llars que intentarem compartir la seva alegria per la fundació d’una nova família amb les bases suficients per intentar canviar aquest galliner. D’altra banda, també m’agradaria començar un seguiment al blog d’en Joan, per veure, si amb el seu nou estatus de casat posa fi als seus comentaris no aris, i es decideix d’una vegada a començar fer comentaris aris, o sigui, totalment d’acord amb el que esperem d’ell: totalment antilaportistes, anti sala-martín i anti-sostres. A partir d’aquí, només dir-vos, moltes felicitats i us estimem molt! PD: No penjo el vers perquè encara entrareu avui per calmar els nervis i perdria el factor sorpresa...