L'art de saber escoltar

Estimat Joan, em venia de gust parlar de tu i fer un acte impúdic d’aquells que tant detestes, utilitzar una via pública com Internet per escampar històries privades com les nostres, i em venia de gust fer-ho perquè ho trobo just, aquell sentit de la justícia que tant bé professes a les discussions i practiques a la teva vida diària. Just perquè t’ho has currat, perquè són molts anys aguantant a l’ombra els meus atacs d’hiperactivitat i d’afany de protagonisme, perquè són molts anys aguantant l’evident superioritat de Bruce Springsteen respecte els U2, perquè són molts anys aguantant les crítiques sagnants contra en Laporta, perquè són molts anys disfrutant en silenci l’un de l’altre en els moments bons i els dolents, perquè són molts anys on hem escrit una història de d’amistat i d’una fidelitat ferma com la que només viuen els lluitadors de les causes perdudes. Amic, aquestes petites lletres, humils, dolentes, i faltades de ritme poètic van per tu, perquè et cases amb una gran dona i demà estarem orgullosos de tu i de la nostra història.

Ton patró, esperant el Messies, Batejava en cadena al Jordà, Mentre tu, amb pentinat monacal, Mostres en silenci i endebades, la senzillesa de l’art de saber escoltar. Goy heterosexual, Marquès sense banca, Advocat laportista i llicenciat frustrat, Doctor especialitzat en perfeccionar a la tempera, Les matinades solitàries davant de mar, El traç tremolós i imperfecte de l’amistat. Quan tenim els collons buits de problemes, tu t’encarregues d’emplenar-los lentament: Passant de Presidents liberals de Columbia, A Pontífex amb dues Copes d’Europa, I Economistes inpectorament infalibles. D’altra banda, quan el pap està rebentat, El buides ràpidament i sense pressa, Traient-nos de la mà el Prozac, I donant-nos sobredosis de racionalisme, Combinats amb pragmatisme i... ratafia. Estimat Joan, només em resta dir-te, Amb tots els lectors com a testimonis, Que estic content de perdre’t com a amic, Feliç perquè a partir de demà, i després de molts anys, Et guanyo definitivament com a amant. T’he estimat, t’estimo, t’estimaré! Frank, 14 d’agost del 2009. El dia abans…