Insubmís a l'IKEA

No he hagut d'anar a IKEA perquè tinc una família fantàstica que m'ho consenteix tot, això dit d'entranda. Ara, per intentar vendre millor aquest acte subversiu contra els mobles suecs i aprofitar l'avinentesa per poder treure pit d'un suposat acte de singularitat, diré que no he anat a IKEA perquè sento que des d'un despatx ple d'estudiants recents sortits d'universitats liberals han creat una estratègia perquè gent com jo ompli els passadissos d'aquests magatzems, perquè un cop allà no sóc jo qui vaig a buscar les coses, sinó que són ells que em van transportant per on ells volen perquè jo, mer subjecte manipulat del sistema, em senti lliure per anar posant al carret tots aquells elements innecessaris que mai m'havia plantejat que existien. Tampoc he anat a IKEA perquè el veig com una mera continuació de la platja de Benidorm, on tothom que hi va diu que és collonut però els que miren des de fora, que tenen la objectivitat de la distància prudent, ho veuen com una bogeria on les víctimes diuen buscar el benestar enmig de la multitud suada i histèrica per trobar el millor lloc des d'on elogiar l'espai que ocupen. Finalment, no he anat a IKEA perquè només de pensar que em trobaré la típica xoni de Castefa triant mobilitari propi de la xoni de Castefa, símbol inequívoc de l'orgull analfabet, ja em poso malalt.