Acabaran xupant de la teta col.lectiva

Ostres, que pesats! Són una minoria i tota la pesca, però la minoria acaba inflant les pilotes al personal. Vinga, ens avorrim? Cap problema, ens disfressem d'anarquistes i juguem a fer una Setmana Tràgica amb els bancs, la borsa, i els contenidors. Aquests, que són els mateixos que no entenen el dret a no fer vaga, es tapen la cara i trenquen quatre vidres, perquè després d'haver-se passat per la pedra a una sueca progre cansada de menjar croissants per esmorzar, puguin explicar mentre fan el cigarret de després, que canvien el món des de la lluita al carrer, com havien fet els seus pares feia quaranta anys. Però no hi havia una dictadura llavors? Si, contestarà el nostre amic revolucionari que té una foto de Bakunin penjada del capçal i s'ha deixat la barba del Che, llavors la dictadura era explícita, ara és implícita i dissimulada darrera un sistema democràtic de cartró pedra. Buf! Quina idea més trencadora, que tremolin Brecht i Gramsci, ha arribat el nou superheroi que ajudará a la igualitat amb violència i lemes amb aquella cantarella on sempre hi ha un NO que acaba exercint una rima asonant amb la part central de la reivindicació, ja sigui ocupació, aberració o violació, tant és, l'important és que lligui perquè sona més contundent. Sort que tot té una caducitat, i aquests noiets esverats per la primavera meterològica un dia assenteran el cap i acabaran vivint d'un sindicat qualsevol amb un discurs semblant però més correcte, perquè hauran entés quin és el punt mig per ser guay i xupar de la teta col.lectiva.