De botxí a víctima

Sorprenent. Primer que un jutge com Garzón es posés a les files d'un partit polític anys enrera, i al no aconseguir el ministeri desitjat, fes salt tots els grans escàndols del govern Felipe, amb una clara mostra de la deplorable separació de poders a Espanya. Més tard, que aquest mateix jutge rebi l'exagerada sentència d'onze anys d'inhabilitació per part d'un poder judicial sospitosament afina no a la dreta, si no a l'extrema dreta d'aquest país, que rasca quan veu segons qui a la cadira dels acusats i es fia la decisió a un jurat popular, mai millor dit, que pren la decisió a un hotel on cada dia, hi figura al bar un dels homes de confiança dels imputats. Fantàstic. Manolo Escobar i Alfredo Landa. Ara, això si, per arreglar-ho, la condemna justa i massiva de la figura d'Iñaki Urdangarín, sembla tapar les misèries judicials d'un país que primer mira el color de l'americana de l'imputat, i després acaba decidint segons el que convé.

No defenso Garzón, ni ganes. No oblidem l'atac que va tenir condemnant arbitràriament independentistes en nom de les Olímpiades, però aquesta vegada el botxí ha estat víctima, i demostra que a Espanya, no es depén mai del que és objectivament just, sinó de quin costat bufa el vent per saber si el que has fet ha estat un escàndol o una petita relliscada sense importància que et permet anar a sopar a un bon restaurant amb les butxaques plenes, l'historial net, i americanes noves de trinca.