Un article perdut

L’aprenent a articulista escriu amb dificultat èbria un llistat de temes on hi pot treure suc per donar essència al seu escrit quinzenal: Rectificar la Chacón fent-li veure que físicament s’assembla més a Pepe que a Messi? No, seria una falta de respecte per una dona dedicada a defensar primer el seu prestigi polític, i després a Catalunya. Ha d’apuntar més amunt. Donar èmfasis a la segona joventut de Puyol i fer una exercici simètric amb Maldini? Típic, tòpic, previsible i vulgar. Necessita ser més original. Explicar la enèsima palla mental de Karl Marx si veiés l’alienació de Karanka per poder menjar a final de mes? Home, el tema li agrada però dedicar un article al gosset faldiller de Mourinho és exagerat. Fer una apologia dels valors que Rafa Nadal dóna a les noves generacions? El seu pare no li perdonaria, sempre li diu, aquest noi sembla bona persona, llàstima que és del Madrid. A última hora, pensa l’articulista mentre escolta La Orquesta del Titanic de Serrat i Sabina, sempre queda esbossar una radiografia apocalíptica del Girona fent una descripció decadentista del president tocant el violí mentre tot el vaixell s’enfonsa, però ara mateix, el podrien titllar d’oportunista, i això, només ho és amb les dones a altes hores de la matinada. Segueix pensant. La necessitat de sancionar Balotelli quatre partits més per un pentinat hortera? Massa autoritari, i encara que vagi ebri, l’articulista sap que si un d’aquells analfabets cap rapats ho llegeix, se la juga acabar sota un cotxe. Així doncs, què li queda per emplenar la columna? Defensar Messi? Ja ho fa ell sol. Parlar sobre els àrbitres? Això mai, perquè després podria patir la resposta de Callejón i tanta erudició de cop li podria empitjorar el Guillain Barré que pateix des de fa tres setmanes. Finalment, rendit, l’aprenent a articulista envia un correu al cap d’opinió del 9 demanant perdó perquè no ha estat capaç de trobar cap tema interessant per emplenar la seva secció. Buf, un article perdut, es diu a si mateix mentre emplena la copa i acaba l’ampolla.
Article publicat a El 9 avui mateix.

Comentaris

Anònim ha dit…
Es una llàstima que una persona amb tanta experiència es deixi perdre un article, quan s'està de baixa a vegades no ve de gust pensar en la feina, però a vegades tambés'anyora, podria escriure algun aticle perels pares amb fills adolescents que ens resistim a tirar la tovallola però no en sabem més.
Moltes gràcies
Frank Bayer ha dit…
Rendir-se mai!!! I menys amb els fills!! Si que em ve de gust pensar amb la feina, de fet, tinc moltes ganes de tornar-hi, però no em deixen els de blanc... Però el blog m'agrada parlar de temes diferents, tot i que et prometo que aviat en faré un sobre educació!!! Promés!!!

Gràcies!!!

Entrades populars