La infantesa

La infantesa fa olor a pa amb oli i xocolata, a futbol sense glamour, a la mort lenta de la vida agrària, a l'orgue de pantalons curts i els genolls pelats, a macarrons del dissabte, a cuixes pelades per camps de terra, a lligues guanyades a l'últim minut, a les set boles de cristall, a la falç d'or, a tinc dos pares, pots comptar amb mi, sempre que vulguis pots comptar amb mi, en qualsevol moment si tu t'en vas de qui, al picu picu de les gaxans, a Alexandre Dumas i els seus mosqueters, a la volta el món de Jules Verne, al Vaixell de Vapor, a les estovalles amb madueixes dibuixades, a les cortines de bany amb elefants jugant a una bassa, a una canasta enganxada a un armari, a Solozabal, Sibilio, Epi, Norris, Trumbo, a cagar el tió i resar un parenostre, a atemptats d'ETA, a petons de la mare, a baralles fraternes, a escalextrixs travessant volcans imaginaris, a un professor amb cama de fusta, a bons preceptors, a juliols amb Pantani, a agost de waterpolo i futbol, a una Eurocopa amb hepatitis, a un Mundial a Rialp, a vaques i gallines, a tomateres i oliveres, a esperances i il.lusions ingénues que es van acomplint a mesura que anem mantant el nen per deixar sortir l'adult, l'home, la persona.