Enyorant l'hivern

Fred des de l'habitació, passes lentes i imaginàries sobre la neu, moviments en càmara lenta per tastar un aire pur que ve del nord, nostàlgia de l'hivern, del glaç, de fregar-se les mans sense guants, de tapar-se la boca amb el coll d'un jersei vell, de posar les mans sensibles sobre la neu i escriure amunt i crits amb tinta invisible, d'agafar una bufanda dandy per seduïr extrangeres, de pujar el cotxe i veure com el termòmetre baixa fins arribar a l'escola. Nostàlgia. Nostàlgia dels hiverns amb pantalons curts a Bell-lloc, dels llavis blaus als entrenaments del vespre, de fer rugby a les 9 del matí amb l'herba glaçada, de canviar-nos a vestidors sense calefacció, del dolor per una pilotada seca a la cuixa descoberta, de la musculatura destensada sota l'aigua calenta, del corre, corre, corre, que si no agafareu fred. Tancat a casa, enyoro aquest hivern autèntic que ha arribat com els millors regals, a última hora quan ningú ja hi comptava. Deixeu-me que li digui sense embuts, menntre sona una cançó al país d'aquell fred tant blanc que amaga una terra tacada de sang: Hivern, et trobo a faltar.