Converses entre agulles elèctriques

Aquests dies d'hores llargues fent proves, convivint amb personal mèdic, i d'entrada molt tímida a un cert argot relacionat amb el món de les polineuropaties, he tingut la sort de gaudir de converses prou antològiques amb metges, infermeres, i personal de neteja de la Clínica. La que més em va fascinar va tenir lloc amb el bon amic encarregat de clavar-me agulles al cos i deixar-me anar corrents elèctriques per apreciar el grau de recuperació sensitiva i motora que m'ha permés jubilar el bastó durant una temporada ben llarga.

Al venir del món de les lletres, la fascinació per la ciència és exagerada i a vegades, un xic mitificada, i així li vaig fer saber al metge responsable dels electromiogrames. Estic meravellat com la medicina pot arribar a trobar solucions per malalties tant concretes i complicades. Em va mirar amb escepticisme. Tu què vas estudiar? Humanitats. La resposta va ser directa. Doncs, que no et flipi tant la medicina perquè nosaltres només ens dediquem a llegir el funcionament d'unes lleis que ja estan escrites, vosaltres si que teniu mèrit que us passeu la vida pedalant sobre realitats que no podem veure. Res a dir, em va clavar les agulles i per intentar distreure el dolor vam parlar de la renovació d'en Guardiola. El que faci em semblarà bé. Si, li vaig contestar, a mi també.