El millor de la classe

Potser el temps el convertirà amb un nou Ronaldinho i quedarà enfangat a l'Olimp dels déus humans, o potser seguirà les passes del seu seleccionador i esnifarà la seva exempleritat futbolística. No ho sé. El que tinc molt clar si em cenyeixo purament el present, és que el Barça té ara mateix el millor jugador del món, i el més bonic de tot és que té cara a nen, i amb ella, totes les virtuts i defectes d'una criatura quan juga a l'hora del pati amb els seus amics: vol demostrar sempre que és el millor, quan passa la pilota aconsegueix que l'assistència sembli mig gol, quan l'agafen de la samarreta s'enfada i a la següent jugada còrrer molt més per orgull, demana la pilota constantment perquè sap que és el millor de l'equip, pressiona perquè sap que ha de donar exemple, celebra els gols perquè es competitiu fins el final, és baixet i sobretot, quan entra a classe té moltes dificultats amb l'estudi però el prestigi a dintre l'aula el té guanyat perquè quan toca la sirena i surten a jugar el pati, sempre, sempre, sempre, és el millor de la classe.