Una veritat sense amor

Fa dos dies, llegint el blog de l'Eduard López, http://www.puntcardinal.blogspot.com/, em vaig trobar aquesta frase que em va semblar deliciosa "Quan l'amor es deslliga de la veritat, hem caigut, aleshores, en la ideologia". Segurament, i perdona amic Edu si trec la frase de context, aquest és el problema de molta gent de la nostra generació. Davant la buidor i la incertesa d'aquesta època d'impàs que no sabem on es porta, molts joves s'abracen a veritats polítiques, socials i fins i tot virtuals, per tenir una guia, un camí, un rumb.

El problema d'aquesta gent arriba quan no estimen i veuen tots aquells que no comparteixen la seva veritat com a rivals que els hi volen mal, i els hi volen destrossar els seus fonaments ideològics. Estimar vol dir tenir l'altra com a centre de la teva existència i actuar per poder entendre el bé individual que necessita. Quan parlem d'ideologia moltes vegades la idea mateixa sobrepassa la persona i aquesta és converteix en víctima d'una utopia. És cert que tot està per fer, però també és cert que no tot és possible si no posem l'amor com a base de tots els nostres actes. Per tant, és molt lloable tenir veritats si tenim l'amor com a base, perquè la ideologia sempre resulta intrasigent i perillosa.

Ho dic perquè moltes vegades es parla des de certs sectors, que el segle XX va representar el segle de les ideologies, i que aquestes es van enterrar amb la mateixa fi del segle. Jo no ho tinc tant clar. Cada dia veig més gent jove atrapada al dogmatisme de certes ideologies caduques, i d'altres incapaços d'entendre què és una ideologia. Torno a repetir, una veritat sense amor és ideologia, i recordeu, una religió sense amor és fundamentalisme. Posem l'amor en la base de la nostra vida i després caminem cap un món millor.