Catalunya, la pròxima cultura fracassada?

La paradoxa d'un país ple d'intel.ligència individuals que veu com la societat es pot tornar estúpida, està perfectament explicada en el nou assaig de José Antonio Marina Las culturas fracasadas. El problema de l'hegemonia individualista que s'ha establert al nostra voltant establint una espècia de rutina on tu estàs per davant dels altres, fa que perdem totalment el referent de la societat com a espai on s'ha de posar en comú el nostre treball diari.
Catalunya és un país d'intel.ligència individuals, de capital humà, de projectes individuals, que a vegades, poden tenir el defecte d'oblidar l'aspecte social. Fer el traspàs d'aquesta intel.ligència individual a la intel.ligència social, és el gran objectiu d'aquest segle XXI on el país necessita trobar nous camins per reformular-se com ho feren els nostres avantpassats en èpoques difícils. Més que res perquè l'origen d'aquestes cultures fracassades de les que parla Marina estan en aquesta individualitat extrema dels seus membres que són capaços de sacrificar el bé de la comunitat per poder sortir ells beneficiats, en certa manera, ens recorda l'autor, aquesta idea seria l'origen dels últims casos de corrupció que han saltat darrerament a l'àmbit públic, deixar de banda els altres per regalar-se mèrits falsos a un mateix.
Així doncs, després d'haver-nos beneficiat una vegada més del llenguatge planer de Marina, que baixa del món de les idees per servir-nos en una safata renaixentista quatre plantejaments clars de com hauria de funcionar una societat digne, em sembla veure bastant més clar que si a Catalunya no encarem la nostra feina com un servei públic, ens queda poc per desaparèixer del mapa.

Comentaris

Entrades populars