Els interrogants de Benet XVI

En una època sense contrastos, on els discursos que surten des de les poltrones subvencionades estan totalment mancats de contrastos, de puntualitzacions que mostrin la complexitat de la realitat, és d'agraïr el llibre-entrevista de Peter Seewald a Benet XVI. El Papa aborda tot el que li planteja el periodista amb pinces, sent conscient de la dificultat de la persona a l'hora d'encarar la vida, però no renunciant en cap moment a uns principis ferms, i parlant del bé i del mal amb claredat.

De totes maneres, les pàgines que més m'han arribat d'aquesta entrevista papal és el moment que Benet XVI parla de la crisis, la idea és molt clara: Tots volem sortir de la crisis però no estem disposats a arramengar-nos gaire per poder tirar endavant, ben el contrari, ens limitem a exigir enlloc de veure com podem sumar en la nostra comunitat per sortir del pou. Està clar que el Papa generalitza perquè sempre tenim exemples de persones que intenten sumar enlloc d'instal.lar-se en la queixa, però crec que afina bastant parlant d'aquest sentir general on la culpa sempre està fora de nosaltres, on el mirall on ens veiem està deformat, i sobretot, on l'escepticisme envers el futur és cínic i esgotador.

En definitiva, està clar que han de canviar bastants aspectes a nivell estructural per poder entrar en aquest cercle virtuós que ens ajudarà a començar una nova era de prosperitat econòmica, però tot serà inútil si no ferm un esforç de purificació personal, de canviar d'actitud respecte la realitat, de deixar de dir que la culpa és dels polítics, i de començar a recuperar un sentit de comunitat on ens veiem part d'un projecte que continua més enllà de la nostra mort. Benet XVI obre interrogants en una època d'afirmacions buides, i això, estiguis d'acord o no, és d'agraïr.